Pàgina oficial - Official Webpage - Página oficial. Since 1990

Actualment estem intentant endegar un nou blog d'opinió amb les noticies del club.


Bàsicament, escacs, fútbol i festa... Els motors de la vida...

I es que ser membre del club és una filosofia basada en viure i deixar viure...



martes, 17 de marzo de 2015

Lliga catalana 2015, r8. cròniques autoritzades per Gabriel Beaskoa.

No està tot decidit


Per fi va arribar el dia que tant esperàvem. Tard, però potser no del tot.
No érem el únics que ens llevàvem aviat. A la heroïcitat dels valents escaquistes de Catalunya s’hi afegia la dels corredors que van omplir el carrers de Barcelona. La marató va tallar la meitat de la ciutat i alguns les van passar magres per arribar a temps a la partida. L’Escola d’escacs venia amb un equip una mica més fluix del que és habitual i si ja abans érem favorits, ara encara ho érem més. Però tots sabem que guanyar és una tasca complicada i els favoritismes no valen.

Les taules es van començar a acumular a la pissarra i el matx no es va desequilibrar fins ben tard. El capità va ser el primer en afegir mig punt, i el van seguir el Tejada i el Quim. A les altres taules no hi havia res de clar. Els dos primers taulers estàvem lleugerament millor i prou. El Severri havia entregat una peça i provava de justificar-la, mentre que el Ramón tenia un final que tendia a les taules. El Toni estava pitjor i el Llosso millor. Tot podia passar. La superioritat, de moment, no es veia entre els dos equips.

No va ser fins que la rival del Pérez va cometre una imprecisió que el primer punt es va veure factible, però el Toni lluitava per no perdre i les opcions s’equilibraven. El Llosso semblava que guanyava i això ens donava ales, però li esperava una sorpresa desagradable.

A mig matí, el rival del Toni no va veure una combinació guanyadora i el president va arrancar unes taules prou meritòries. El Severri lluitava per guanyar, però un error al final va fer que s’hagués de conformar amb les taules. En aquell moment, jo aconseguia un peó i el Pérez guanyava. Per fi, el primer punt sencer. L’Enric també va fer taules i jo vaig començar a pressionar per imposar l’avantatge. A poc a poc, vaig convertir el peó d’avantatge en dos peons passats, i finalment vaig aconseguir passar-ne un d’imparable. Quan el meu rival va abandonar l’alegria va ser continguda, però ja sabíem que el matx estava decidit. Però quan el Llosso va perdre després de cometre un error garrafal ens vàrem adonar que havíem estat molt a prop del desastre. Tot i ser superiors a priori la victòria va ser per la mínima.


Durant el vermut posterior, el que pensàvem que seria una bogeria per la victòria es va convertir en una cosa molt diferent. Estàvem contents, però cansats per la dura batalla, i érem conscient de com ens havia costat arribar fins aquí. La victòria l’havíem aconseguit tauler a tauler, amb molt de treball i la recompensa era poca. Ens ho juguem tot al Congrés i tot i que guanyem és possible que no evitem el descens. Però hi ha opcions. Hem despertat tard, fem els deures a darrera hora. No hem fet un mal torneig però la sort no ha estat de part nostra i albirem les nostres opcions amb escepticisme. Tot i això, com sempre, a l’Agustí no ens veuran claudicar fins que no estiguem morts i enterrats. La setmana que ve pot haver-hi un miracle, només ens ho hem de creure. L’Agustí olora a preferent. Visca l’Agustí!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario