Pàgina oficial - Official Webpage - Página oficial. Since 1990

Actualment estem intentant endegar un nou blog d'opinió amb les noticies del club.


Bàsicament, escacs, fútbol i festa... Els motors de la vida...

I es que ser membre del club és una filosofia basada en viure i deixar viure...



martes, 3 de febrero de 2015

Lliga Catalana 2015. Ronda 2. Crónicas autorizadas.

Preferent Barcelona Grup III.


Tauler
BELLVITGE-HOSPITALET
7-3
AGUSTI
















Bellvige m´esborrona, l´Agustí em fa petir

Diumenge es va aixecar el vent gèlid per acompanyar el deu valents guerrers de l’Agustí a la inhòspita terra de Bellvitge. Tot començava bé. A les 9, puntuals, sortíem de la boca del metro i seguíem les instruccions del capità Cabini, que anava equipat amb un GPS d’última generació.

Però resulta que per problemes tècnics amb el satèl·lit, les coordenades es van invertir i vàrem fer una volta d’honor per la Bellvitge rural, amb el seus paisatges verds i casetes de fusta típiques de la contrada. Després d’una rectificació sàvia, vàrem aconseguir arribar a port on el Ramón, el Severri i l’Tejada, ens esperaven remenant un cafetó ben calent. A les 9:30 vàrem fer la presentació oficial al local del Bellvitge. Com a bons aficionats que som, ens mereixíem les peces de totes les mides i el rellotges d’any incert amb que va començar la batalla. La ronda es presentava difícil. Tots el rivals gaudien d’un Elo superior i d’una adaptació òptima al medi siberià.

Les coses es van començar a torçar ben aviat. El temerari Ayza, portava de passeig a la seva dama i oblidava una mica el desenvolupament. Això ho va aprofitar el seu rival, que va castigar la valentia del president amb un joc segur i precís. Les altres partides no estaven del tot clares, però el Tejada ja s’ufanava de peó de menys i buscava les pessigolles que l’oponent sentia de lluny. El nostre primer tauler aguantava una posició restringida i al darrer tauler, el Ramon intentava convertir una qualitat de més en una posició més difícil del que a primera vista semblava. Un servidor plantejava un atac un pèl prematur, però perillós al rei del rus impassible, però la partida es calmava en breu i arribava a un final una mica neutre, que no feia pensar que cap dels dos s’endugués el punt sencer. Al costat mateix, el nostre Mestre Català lluitava demostrant perquè posseeix el títol, i oferia una lluita complicada al seu rival.

 Però era més enllà, a la taula del capità, on l’optimisme ens feia pensar que recuperaríem el punt perdut. Amb la seva sempiterna catalana, el Cabini gaudia d’una posició còmoda i semblava que només hauria de convertir l’avantatge a poc a poc. Però no va passar massa temps que vàrem rebre una bufetada de realitat. El Carrey, que no semblava estar tan malament, sucumbia sota la pressió constant a què va ser exposat. El 2-0 local es va afegir al fort deteriorament de la posició del Ramon, que va haver de tornar la qualitat en condicions pèssimes. De sobte, tot es girava en contra i la caiguda va ser ràpida. El Ramón perdia, el Cabini feia taules, com el Quim, l’Morreres claudicava i el Tejada agonitzava. Una petita llum s’obria amb la victòria del Pérez al primer tauler, i el Severri va doblegar amb contundència el seu pobre rival, que no sabia d’on li havien caigut el cops. Però ja era massa tard. Un 6 a 3 clar i català que va empitjorar amb la meva derrota. Després d’estar millor i arribar a un final de taules, vaig fer tot el possible per sortir derrotat i un error garrafal em va condemnar definitivament. Finalment 7 a 3, però per sort ens quedava l’O’Barquiño, i el gallec dels menús barats. El camp base de l’Agustí ens va servir, finalment, per acabar d’ofegar les penes d’una derrota justa. La setmana que ve ens espera el Tres Peons. Juguem a casa i som favorits, però s’hauran de jugar les partides sense reserves i buscar la primera victòria de l’A. Visca l’Agustí!   

Gabriel Beaskoa.


No hay comentarios:

Publicar un comentario