Pàgina oficial - Official Webpage - Página oficial. Since 1990


Bàsicament, escacs, fútbol i festa... Els motors de la vida...

I es que ser membre del club és una filosofia basada en viure i deixar viure...

dimecres, 25 de març del 2015

Lliga catalana 2015 y 9. Incertidumbre.

Beaskoa trabajando el 4-6 definitivo

Una temporada atípica esta Lliga Catalana 2015 para el primer equipo del Centre d´esports Agustí. Empezamos campeones de copa si bien en la ronda 7 solo sumábamos un triste empate. El descenso parecía ineludible. Dos sendas y sufridas victorias nos dejan con la espada de Damocles sobre nuestras cabezas esperando el resultado de los play off para conocer si nuestro destino sigue en Preferente. Larga agonía que nuestro 2800 en despachos no acaba de aclarar. Veremos en que situación disputamos el 26 de abril la final catalana de copa.

clasificacion provisional

Sánchez vs Codina, tablas 

Los filiales cumplen con holgura.



El segundo equipo acaba con 6/9 solo derrotado por los que ascienden: Torrenegra y Cornellá y por nuestra bestia negra. 
Destacable la temporada de Cantan (6/8) y decepcionante la de los feriantes: Masho y Mario con un pie ambos en el equipo C.


El equipo C que parecia destinado a desaparecer en cuarta ronda ha sobrevivido hasta el final, con un solo  -1.92 de Iván Navarro (siete partidas con negras) y un mucho menos de Laparra.


dimarts, 17 de març del 2015

Lliga catalana 2015, r8. cròniques autoritzades per Gabriel Beaskoa.

No està tot decidit


Per fi va arribar el dia que tant esperàvem. Tard, però potser no del tot.
No érem el únics que ens llevàvem aviat. A la heroïcitat dels valents escaquistes de Catalunya s’hi afegia la dels corredors que van omplir el carrers de Barcelona. La marató va tallar la meitat de la ciutat i alguns les van passar magres per arribar a temps a la partida. L’Escola d’escacs venia amb un equip una mica més fluix del que és habitual i si ja abans érem favorits, ara encara ho érem més. Però tots sabem que guanyar és una tasca complicada i els favoritismes no valen.

Les taules es van començar a acumular a la pissarra i el matx no es va desequilibrar fins ben tard. El capità va ser el primer en afegir mig punt, i el van seguir el Tejada i el Quim. A les altres taules no hi havia res de clar. Els dos primers taulers estàvem lleugerament millor i prou. El Severri havia entregat una peça i provava de justificar-la, mentre que el Ramón tenia un final que tendia a les taules. El Toni estava pitjor i el Llosso millor. Tot podia passar. La superioritat, de moment, no es veia entre els dos equips.

No va ser fins que la rival del Pérez va cometre una imprecisió que el primer punt es va veure factible, però el Toni lluitava per no perdre i les opcions s’equilibraven. El Llosso semblava que guanyava i això ens donava ales, però li esperava una sorpresa desagradable.

A mig matí, el rival del Toni no va veure una combinació guanyadora i el president va arrancar unes taules prou meritòries. El Severri lluitava per guanyar, però un error al final va fer que s’hagués de conformar amb les taules. En aquell moment, jo aconseguia un peó i el Pérez guanyava. Per fi, el primer punt sencer. L’Enric també va fer taules i jo vaig començar a pressionar per imposar l’avantatge. A poc a poc, vaig convertir el peó d’avantatge en dos peons passats, i finalment vaig aconseguir passar-ne un d’imparable. Quan el meu rival va abandonar l’alegria va ser continguda, però ja sabíem que el matx estava decidit. Però quan el Llosso va perdre després de cometre un error garrafal ens vàrem adonar que havíem estat molt a prop del desastre. Tot i ser superiors a priori la victòria va ser per la mínima.


Durant el vermut posterior, el que pensàvem que seria una bogeria per la victòria es va convertir en una cosa molt diferent. Estàvem contents, però cansats per la dura batalla, i érem conscient de com ens havia costat arribar fins aquí. La victòria l’havíem aconseguit tauler a tauler, amb molt de treball i la recompensa era poca. Ens ho juguem tot al Congrés i tot i que guanyem és possible que no evitem el descens. Però hi ha opcions. Hem despertat tard, fem els deures a darrera hora. No hem fet un mal torneig però la sort no ha estat de part nostra i albirem les nostres opcions amb escepticisme. Tot i això, com sempre, a l’Agustí no ens veuran claudicar fins que no estiguem morts i enterrats. La setmana que ve pot haver-hi un miracle, només ens ho hem de creure. L’Agustí olora a preferent. Visca l’Agustí!!

dilluns, 16 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 8. maratonianos filiales.

La nueva Lira.

Vaya maqueo de remodelación. Funcional y práctico, luminoso, casi estamos convencidos para disputar el Obert de Primavera. 



Esquivando "runners", la última plaga que ha invadido Barcelona, conseguimos llegar a Sant Andreu del Palomar. La baja de última hora de Mario Fernández impidió remodelar el equipo, pero raramente La Lira C, con aún posibilidades de ascenso no presentó su mejor equipo. 


Muy fácil me lo puso Raúl Sánchez para igualar a uno en la primera hora de match. En el resto de tableros nuestro  mejor elo auguraba una victoria que se resolvió relativamente rápido.
David Sánchez se convierte en tonyina virtual y Felix y Rull siguen demostrando solidez. Solo Miranda en partida alternativa alargó el encuentro más allá de mediodía.



Gran de Sant Andreu arriba, afectado urbanísticamente, existe por poco tiempo el centro castellano-leonés. Buena gente, mejor local y distraido matx. Jordi Cantan volvió a ganar y ya suma 35 puntos en el zurrón. ¿llegará a croqueta?.

Los alumnos de Severri: Laparra e Iván no levantan cabeza y suman un par de roscos más.

Interesante vermut con la visita del vasco Nacho.



Tras la primera victoria de la temporada, un milagro puede salvar al primer equipo del descenso, A pesar de nuestra manifiesta falta de fe, el club en pleno está encomendado a todos los santos. El domingo la solución.

Jesus y Beaskoa pasando por la máquina la partida de ayer.


e

dilluns, 9 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 7, mini matches.



 Desgaste. 



Empezó la Piara a moverse el viernes a las 19 horas en unas maratonianas jornadas que finalizaron el domingo a las 9 horas. Resultado: bajas considerables, equipo corto y tímpanos estropeados.


Por fin Mario encontró la victoria, el otro feriante desaparecido y Ramón y yo atracando con soltura.

Un final de pulpada electrónica, (los recientes campeones en Sitges) y un Morfeo que tuvo que hacer horas extras en la tarde dominical.



Ivan tuvo la victoria ante el joven Pol Borges, pero se quedó a medias. Laparra otro rosco que impidió ver el primer gol de Luis Suarez.


Del primer equipo, solo la noticia del cese fulminante del capitán Cabini. Aunque Sánchez debutó con victoria, otra vez el resultado maldito nos ha condenado al descenso.

dimecres, 4 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 6, Sant Martí-rio.

No hay manera...



Me gustaría decir que es un placer visitar la Verneda para jugar ajedrez, pero es que nunca lo es. Cuando disputan contra nosotros suelen reforzar el equipo a su puro e intranferible estilo y como parece habitual se saltan la reglamentación "a la torera". Es un tormento al que menos mal estamos habituados.



Siempre nos quedará el vermut.

dilluns, 2 de març del 2015

Lliga catalana ronda 6. cronicas autorizadas por Gabriel Beaskoa.


De viatges i aficions.

Quan reps el líders de grup i tens mig puntet a la classificació no esperes fer saltar la sorpresa. Això no vol dir que aquest diumenge, els deu valents de l’Agustí no es llevessin amb ganes de guerra. Revíem els amics de l’Aragonés amb la intenció de fer tot el posible per arrancar el punts que tant ens falten. La diferència de potencial era clara sobre la taula, almenys a partir del cinquè tauler. Els de dalt necessitàvem complir.

Ben aviat, es va veure que la cosa aniria de viatges. L’Ayza va rebre una sorpresa de Montell de bon matí, que li havia preparat un viatge en globus per quan hagués passat la primera hora. El nostre jugador s’està aficionant a aquest transport. No és estrany veure’l enlairar-se dient adéu amb la mà. El Tejada, s’ha aficionat a la micologia. Li agrada sortir aviat a buscar bolets pels paratges en blanc i negre. Però això no és tot. L’afició de l’Agustí a la recerca de noves experiències segueix amb el Quim, que s’ha aficionat a derrocar els murs de pedra que el restringeixen massa, i li agrada anar a veure món. No ens titllaran d’avars, abans de les 12 del matí ja havíem regalat 3 punts, que s’oferien al públic des de la pissarra.

Però no tot estava perdut. El Cabini, aficionat a l’equinologia, encastava al centre del tauler un poderós poltre per deixar sense alè el seu oponent. I una mica abans jo restringia la posició del meu fins que no es va poder moure i va abandonar en veure que perdia un peó i la casa. Amb esperança vàrem mirar la pissarra on el resultat s’havia escurçat a 2-3.

Llavors, amb el temps de què disposava, vaig començar a fer un passeig per les partides restants. El paisatge era desigual, de prats verds, frescos i lluminosos a muntanyes abruptes i pantans humits i foscos. El Pérez tenia dos peons de més i atac. Es veia l’empat al marcador. Però el Severri, aficionat a anar-se’n per les branques, se n’havia anat a buscar figues, i sostenia una posició que penjava d’un branquilló. El Carrey estava un pèl pitjor i el Ramón patia de valent. El Fèlix, que havia estat molt superior, es va llençar a l’atac sense bitllet de tornada. L’atac va desaparèixer i només en va quedar fum. Els punts van començar a caure un rere l’altre, com animats per un ressort que els unia a tots. De sobte, el Severri, el Ramón i el Fèlix abandonaven en grup, el Carrey no passava de les taules, i el Pérez, tot i la brillant victòria, es va quedar amb el mal regust de boca. 3,5 a 6,5 amb més lluita i igualtat que el que diu el marcador, però altre cop derrota, i mig punt a la classificació general.

Si bé érem conscients de la dificultat de puntuar, ara la realitat sens fa clara. Si no guanyem els tres punts que queden en joc, perdrem la categoria. L’Esplugues ens espera a casa i hem de ser seriosos i valents. Fins que no expirem l’últim alè no ens rendirem. Agonitzem, però encara veiem per la finestra el camp de blat florit i el riu d’aigua fresca, on s’hi veu l’aigua amb les mans i s’hi olora la fulla de menta que hi creix a la vora . Només hem de llençar-nos-hi sense mirar enrere. No hi ha obstacles massa grans pels valents guerrers de  l’Agustí.
Visca l’Agustí, coi!!!