Pàgina oficial - Official Webpage - Página oficial. Since 1990


Bàsicament, escacs, fútbol i festa... Els motors de la vida...

I es que ser membre del club és una filosofia basada en viure i deixar viure...

dijous, 11 de juny del 2015

C.E. Agustí vs GM Daniel Alsina 0-11

Una buena noche de ajedrez.

Lo fue. Como muchas de lunes en el Centre d´esports Agustí, un grupo de amigos que entre otras aficiones comunes la tenemos a este deporte. 25 años vamos a cumplir y que dure.

Una casual circunstancia hizo que nuestro jugador: Toni Ayza obtuviera la oportunidad de poder disputar un matx de blitz ante el Gran Maestro catalán: Daniel Alsina. Generosos estuvieron ambos, uno al querer compartir el honor con sus compañeros de club y otro al acceder a jugar contra unos cuantos matariles aficionados al ajedrez. Ese 8 de junio de 2015 será un día recordado con letras de oro en la historia de nuestro club. Nunca once severas palizas fueron tan dulces. Gracias Maestro por darnos la satisfacción de tu visita en una faceta de doble GM: persona y ajedrecista.

Durante todo el día el grupo de WhatsApp de jugadores del Centre fue un hervidero y tal como se fue desarrollando lo transcribo aquí.

8-jun-2015

12:26 Toni Ayza:
"Hoy es el dia D, estoy negociando con Alsina que el matx sea Alsina vs Agustí y que juguemos una partida cada uno, así nos reimos todos. Continuaré informando."

12:43 Toni Ayza:
"Me confirma Alsina que acepta el desafío, necesito siete valientes que me acompañen en el reto. Cabini, capi ves haciendo el equipo."

12:57 Gabriel Beaskoa:
"Per mi bé, pèro trobo que t´has fet caqueta"

12:58 Toni Ayza:
"Ja ja,para que nos vamos a engañar. Una cosa es perder con un GM y otra perder 8 seguidas. Y encima tener que aguantar la coña marinera, Ahora compartiremos dodotys."

14:32 Davixuela:
"Ja ja ja."

14:32 Cabini:
"Els que puguin venir que ho diguin i montem equip. Pobre chaval. sopar?, hora?."

15:08 Senao:
"Los de siempre, yo estaré."

15:09 Pablo Valero:
"Hi ha clase?

15:10 Senao:
"Magistrals las pallisses que ens donará."

15:46 Cabini:
"Convocatoria provisional: Gabriel, MC Severri, Ayza, Cabini, Davixuelo, Félix,Ramón y Senao. Reservas: Iván, Pablo y Ruben."

16:06 Ruben:
"Yo estoy en Galicia, vuelvo mañana."

Practicando con mi padre, eso sí

16:08 Ramón:
"Félix esta currando,.. Rull?, Serra de último. Tiene experiencia en simultáneas y está imbatido."

16:43 Senao:
"Davixuela está el seu poble."

16:46 Toni Ayza:
"No son simultáneas, nos pelará uno a uno. Tranquilos que yo lo canso."

17:27 Gabriel Beaskoa:
"Canseu-lo per quan arribi a mi. Ha ha, ni aixi"

17:27 Ruben:
Lo único duro, los contrincantes...

18:53 Ramón:
"Me he encontrado a Rulio,.. esta noche pedaleará mas fuerte para estar antes en el club. Titular indiscutible en la alineación."

20:15 Senao:

esperando a Alsina.
20:19 Senao:

Los sparrings
20:39 Senao:

pista de calentamiento


21:32 Senao
Comilona previa
22.20 Senao:
Comença el matx
22:47 Senao:
"0-3 de moment"

22:48 Senao:
"4ª Severri inclasificable, Ni Pérez ni Tejada. Proxim es diu stockfish".

0-4

22:56 Serra:
"Dejamelo a mí."

23:03 Senao:

Rull sin tiempo 0-5
23:29 Iván:
Vaya palizón!!
9-6-15 0.05 Ramón:
"0-11"
Magneto, e Iván tb claudicaron total 0-11


Resaltar las visitas de Josue Expósito, Benjamín Perez Mañas, Ivan Cano, Victor Lillo y Damiá Benet, aunque estos dos últimos no estuvieron mucho por la faena.

Aquí queda un video del evento.


y Alguno más en preparación.

Gracias otra vez más Daniel Alsina.

dilluns, 4 de maig del 2015

la 8º primavera de La Lira, r4

Super Flores Liñan.

Sanchez Criado victima de Flores Liñan.


Cuarta ronda en la que Felipe Porras mantiene su primera silla. Rafael Rodriguez y David Rueda entablaron, Picañol decidió descansar y la victoria de Flores Liñan que suma el pleno le aupa a compartir la primera silla en la quinta.
Rodriguez vs Rueda

Buen triunfo de Jin Quijun sobre Mateu que le coloca con tres puntos. Ojo con el oriental que viene con la directa puesta y esta cuajando buenos torneos.


Por fin Fco. Javier Ramón logró superar a Jordi Corominas. Mal día para el comando "Tres Peons" en el que solo Fernando Rodriguez consiguió puntuar.


Cómodo juego en la pecera con las victorias de Serentill, Torras, Febrero e incluso mía a pesar de los vaticinios del "maestro" Tortosa, que no pasó del empate ante Pascual González. El cuarto oscuro será para peor ocasión.

Visitas de Romero Furnieles, Pantaleoni, Denis Barquero, Emilio Hernández y toque de elegancia del juez Daimiel con un modelo rojo primavera y es que hay que hacer país.

Semana que viene más.



dimecres, 29 d’abril del 2015

90 escalones ó 91?

Una visitilla a Girona.

El pasado 26 de abril celebrose en Girona la final absoluta 2015 de la Copa Catalana d´escacs. Sorprendentemente el Centre d´esports Agustí participó tras su victoria el pasado enero en la territorial barcelonesa de la categoría preferente. Un hito en la historia del club que decidimos celebrar con un stage en la capital gironina.

rutilla elaborada por Jordi Serratosa con el asesoramiento de Celia Ponce de León.

Diversas expediciones, la principal en el AVE, aterrizaron el día anterior para una concentración turística, lúdica y culinaria. Una visita al bonito casc antic, comida en el centenario Can Marieta y pernocta en un cuatro estrellas, vamos "que no falte de na".

Ayza sin pantalones, víctima de los 90 ó 91 escalones de la catedral, (menos mal que existen las esposas prevenidas, gran Lola,). Nuestro médico enfermo y copas nocturnas en un kebab. rudimentario spa de las féminas y a la postre no se si volveremos ya que no llegamos "a donar-li un peto al cul de la lleona".



El resultado deportivo no fue gran cosa, séptimos con un buena actuación de nuestro número tres: Carlos Severri 5/7, Discreta de los uno y dos: Pérez y Beaskoa y bastante penosa del cuatro compartido Jordi Viñas y Toni Ayza. Los minutos de la basura ya los jugamos el equipo B: Rull, David Sánchez, Xavier Robla y Jordi Cantan.


Esperando ya la próxima salida a la Rápita, aplazada de momento por comuniones.


dimecres, 15 d’abril del 2015

Jake club 2015, R1

Antiguo cine Romero.

Buen local de juego ha encontrado el Jake club para su torneo. Espacio municipal muchos años reivindicado y recientemente inagurado en el barrio de Collblanc, a 25 metros de la sede del club, accesible, amplio y con una cómoda sala de análisis. Vamos, todas las ventajas de lo que es nuevo.


Casi 80 jugadores de todos los niveles y colores. Hasta 4 titulados con el MC actualmente con más Elo (2446) Felipe Porras de primer favorito y que viene dispuesto a hacer la primavera que no el agosto con el permiso del ya laureado en este evento el FM: Marc Capellades, número dos. Disputan también, otro MC Jose Iraeta de tres y el MC con menos Elo de la historia (2095), el siempre inclasificable: Carlos Severri.
Iraeta vs Montero 1-0
El resto de la nómina es variopinto, aunque los tres tramos están muy repartidos. Quizá la anécdota es que no juega Lluis Febrero aunque algo estará disputando los sábados tarde.


Los resultados como casi siempre en primera de manual. Destacan las tablas de Pedro Escoriza Lusilla, presente junto a su padre y hermana, ante Armando Daguro y el también empate que arrancó López Arjona a Elena Casset, ésta con la inseparable compañía de su madre. Mas destacable aún la derrota del local Adrián García a manos del veterano Josep Canyado.

Valentín Martín (sonriente siempre) superó a Iván Navarro
Semana que viene más.

dilluns, 13 d’abril del 2015

La 8º primavera de La Lira. R1


Tonterías las justas pero, al César lo que es del César.

Marc Torras no pudo con Jordi Corominas

Fuerte torneo el que ha montado la sección d´escacs  de la Societat coral La Lira.para reestrenar, tras la Lliga Catalana, su remodelado local de juego. Cartel de no hay billetes, tableros en la trastienda y una buena ristra de jugadores preferentes que tendrán que medir las fuerzas con el MC Felipe Porras número 1 del ranking que según Joan Tortosa ya tiene el premio en el bolsillo. Veremos los adivinos...

Pero dejemos a los buenos que se peleen. Los tramos de los más "mataos" tambien prometen incluso hasta hay el no tramo para los sub 1700. Es triste bajar pero esta marginación...


Todo libro hasta la 6 en la que un habitual del evento: Fco. Javier Ramón fue sorprendido por el jugador del Sant Martí: Iñaki Permanyer que le arrancó unas meritorias tablas.Buena victoria de Cercós sobre Máximo Ramos y Sergi Falomir triunfó sobre un ex La Lira: Constantino de la Fuente.

Sobrevía liquidando el debut oficial de "pulpo" Bermúdez.
Flores Liñan vs Perolet 1-0

Orejas de burro del día: Perolet y Serentill, autocolocadas ambas.


El Bar, también remodelado totalmente, continua con buenas ofertas culinarias aunque regadas con quizá la peor cerveza del mundo la Moritz. No todo tiene que ser bueno.

Por otra parte el chirrío de las puertas necesita urgentemente aceite 3 en 1 y así no harán coro con los ruidosos fumadores amonestados constantemente por Daimiel.

Semana que viene más.



dimecres, 25 de març del 2015

Lliga catalana 2015 y 9. Incertidumbre.

Beaskoa trabajando el 4-6 definitivo

Una temporada atípica esta Lliga Catalana 2015 para el primer equipo del Centre d´esports Agustí. Empezamos campeones de copa si bien en la ronda 7 solo sumábamos un triste empate. El descenso parecía ineludible. Dos sendas y sufridas victorias nos dejan con la espada de Damocles sobre nuestras cabezas esperando el resultado de los play off para conocer si nuestro destino sigue en Preferente. Larga agonía que nuestro 2800 en despachos no acaba de aclarar. Veremos en que situación disputamos el 26 de abril la final catalana de copa.

clasificacion provisional

Sánchez vs Codina, tablas 

Los filiales cumplen con holgura.



El segundo equipo acaba con 6/9 solo derrotado por los que ascienden: Torrenegra y Cornellá y por nuestra bestia negra. 
Destacable la temporada de Cantan (6/8) y decepcionante la de los feriantes: Masho y Mario con un pie ambos en el equipo C.


El equipo C que parecia destinado a desaparecer en cuarta ronda ha sobrevivido hasta el final, con un solo  -1.92 de Iván Navarro (siete partidas con negras) y un mucho menos de Laparra.


dimarts, 17 de març del 2015

Lliga catalana 2015, r8. cròniques autoritzades per Gabriel Beaskoa.

No està tot decidit


Per fi va arribar el dia que tant esperàvem. Tard, però potser no del tot.
No érem el únics que ens llevàvem aviat. A la heroïcitat dels valents escaquistes de Catalunya s’hi afegia la dels corredors que van omplir el carrers de Barcelona. La marató va tallar la meitat de la ciutat i alguns les van passar magres per arribar a temps a la partida. L’Escola d’escacs venia amb un equip una mica més fluix del que és habitual i si ja abans érem favorits, ara encara ho érem més. Però tots sabem que guanyar és una tasca complicada i els favoritismes no valen.

Les taules es van començar a acumular a la pissarra i el matx no es va desequilibrar fins ben tard. El capità va ser el primer en afegir mig punt, i el van seguir el Tejada i el Quim. A les altres taules no hi havia res de clar. Els dos primers taulers estàvem lleugerament millor i prou. El Severri havia entregat una peça i provava de justificar-la, mentre que el Ramón tenia un final que tendia a les taules. El Toni estava pitjor i el Llosso millor. Tot podia passar. La superioritat, de moment, no es veia entre els dos equips.

No va ser fins que la rival del Pérez va cometre una imprecisió que el primer punt es va veure factible, però el Toni lluitava per no perdre i les opcions s’equilibraven. El Llosso semblava que guanyava i això ens donava ales, però li esperava una sorpresa desagradable.

A mig matí, el rival del Toni no va veure una combinació guanyadora i el president va arrancar unes taules prou meritòries. El Severri lluitava per guanyar, però un error al final va fer que s’hagués de conformar amb les taules. En aquell moment, jo aconseguia un peó i el Pérez guanyava. Per fi, el primer punt sencer. L’Enric també va fer taules i jo vaig començar a pressionar per imposar l’avantatge. A poc a poc, vaig convertir el peó d’avantatge en dos peons passats, i finalment vaig aconseguir passar-ne un d’imparable. Quan el meu rival va abandonar l’alegria va ser continguda, però ja sabíem que el matx estava decidit. Però quan el Llosso va perdre després de cometre un error garrafal ens vàrem adonar que havíem estat molt a prop del desastre. Tot i ser superiors a priori la victòria va ser per la mínima.


Durant el vermut posterior, el que pensàvem que seria una bogeria per la victòria es va convertir en una cosa molt diferent. Estàvem contents, però cansats per la dura batalla, i érem conscient de com ens havia costat arribar fins aquí. La victòria l’havíem aconseguit tauler a tauler, amb molt de treball i la recompensa era poca. Ens ho juguem tot al Congrés i tot i que guanyem és possible que no evitem el descens. Però hi ha opcions. Hem despertat tard, fem els deures a darrera hora. No hem fet un mal torneig però la sort no ha estat de part nostra i albirem les nostres opcions amb escepticisme. Tot i això, com sempre, a l’Agustí no ens veuran claudicar fins que no estiguem morts i enterrats. La setmana que ve pot haver-hi un miracle, només ens ho hem de creure. L’Agustí olora a preferent. Visca l’Agustí!!

dilluns, 16 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 8. maratonianos filiales.

La nueva Lira.

Vaya maqueo de remodelación. Funcional y práctico, luminoso, casi estamos convencidos para disputar el Obert de Primavera. 



Esquivando "runners", la última plaga que ha invadido Barcelona, conseguimos llegar a Sant Andreu del Palomar. La baja de última hora de Mario Fernández impidió remodelar el equipo, pero raramente La Lira C, con aún posibilidades de ascenso no presentó su mejor equipo. 


Muy fácil me lo puso Raúl Sánchez para igualar a uno en la primera hora de match. En el resto de tableros nuestro  mejor elo auguraba una victoria que se resolvió relativamente rápido.
David Sánchez se convierte en tonyina virtual y Felix y Rull siguen demostrando solidez. Solo Miranda en partida alternativa alargó el encuentro más allá de mediodía.



Gran de Sant Andreu arriba, afectado urbanísticamente, existe por poco tiempo el centro castellano-leonés. Buena gente, mejor local y distraido matx. Jordi Cantan volvió a ganar y ya suma 35 puntos en el zurrón. ¿llegará a croqueta?.

Los alumnos de Severri: Laparra e Iván no levantan cabeza y suman un par de roscos más.

Interesante vermut con la visita del vasco Nacho.



Tras la primera victoria de la temporada, un milagro puede salvar al primer equipo del descenso, A pesar de nuestra manifiesta falta de fe, el club en pleno está encomendado a todos los santos. El domingo la solución.

Jesus y Beaskoa pasando por la máquina la partida de ayer.


e

dilluns, 9 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 7, mini matches.



 Desgaste. 



Empezó la Piara a moverse el viernes a las 19 horas en unas maratonianas jornadas que finalizaron el domingo a las 9 horas. Resultado: bajas considerables, equipo corto y tímpanos estropeados.


Por fin Mario encontró la victoria, el otro feriante desaparecido y Ramón y yo atracando con soltura.

Un final de pulpada electrónica, (los recientes campeones en Sitges) y un Morfeo que tuvo que hacer horas extras en la tarde dominical.



Ivan tuvo la victoria ante el joven Pol Borges, pero se quedó a medias. Laparra otro rosco que impidió ver el primer gol de Luis Suarez.


Del primer equipo, solo la noticia del cese fulminante del capitán Cabini. Aunque Sánchez debutó con victoria, otra vez el resultado maldito nos ha condenado al descenso.

dimecres, 4 de març del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 6, Sant Martí-rio.

No hay manera...



Me gustaría decir que es un placer visitar la Verneda para jugar ajedrez, pero es que nunca lo es. Cuando disputan contra nosotros suelen reforzar el equipo a su puro e intranferible estilo y como parece habitual se saltan la reglamentación "a la torera". Es un tormento al que menos mal estamos habituados.



Siempre nos quedará el vermut.

dilluns, 2 de març del 2015

Lliga catalana ronda 6. cronicas autorizadas por Gabriel Beaskoa.


De viatges i aficions.

Quan reps el líders de grup i tens mig puntet a la classificació no esperes fer saltar la sorpresa. Això no vol dir que aquest diumenge, els deu valents de l’Agustí no es llevessin amb ganes de guerra. Revíem els amics de l’Aragonés amb la intenció de fer tot el posible per arrancar el punts que tant ens falten. La diferència de potencial era clara sobre la taula, almenys a partir del cinquè tauler. Els de dalt necessitàvem complir.

Ben aviat, es va veure que la cosa aniria de viatges. L’Ayza va rebre una sorpresa de Montell de bon matí, que li havia preparat un viatge en globus per quan hagués passat la primera hora. El nostre jugador s’està aficionant a aquest transport. No és estrany veure’l enlairar-se dient adéu amb la mà. El Tejada, s’ha aficionat a la micologia. Li agrada sortir aviat a buscar bolets pels paratges en blanc i negre. Però això no és tot. L’afició de l’Agustí a la recerca de noves experiències segueix amb el Quim, que s’ha aficionat a derrocar els murs de pedra que el restringeixen massa, i li agrada anar a veure món. No ens titllaran d’avars, abans de les 12 del matí ja havíem regalat 3 punts, que s’oferien al públic des de la pissarra.

Però no tot estava perdut. El Cabini, aficionat a l’equinologia, encastava al centre del tauler un poderós poltre per deixar sense alè el seu oponent. I una mica abans jo restringia la posició del meu fins que no es va poder moure i va abandonar en veure que perdia un peó i la casa. Amb esperança vàrem mirar la pissarra on el resultat s’havia escurçat a 2-3.

Llavors, amb el temps de què disposava, vaig començar a fer un passeig per les partides restants. El paisatge era desigual, de prats verds, frescos i lluminosos a muntanyes abruptes i pantans humits i foscos. El Pérez tenia dos peons de més i atac. Es veia l’empat al marcador. Però el Severri, aficionat a anar-se’n per les branques, se n’havia anat a buscar figues, i sostenia una posició que penjava d’un branquilló. El Carrey estava un pèl pitjor i el Ramón patia de valent. El Fèlix, que havia estat molt superior, es va llençar a l’atac sense bitllet de tornada. L’atac va desaparèixer i només en va quedar fum. Els punts van començar a caure un rere l’altre, com animats per un ressort que els unia a tots. De sobte, el Severri, el Ramón i el Fèlix abandonaven en grup, el Carrey no passava de les taules, i el Pérez, tot i la brillant victòria, es va quedar amb el mal regust de boca. 3,5 a 6,5 amb més lluita i igualtat que el que diu el marcador, però altre cop derrota, i mig punt a la classificació general.

Si bé érem conscients de la dificultat de puntuar, ara la realitat sens fa clara. Si no guanyem els tres punts que queden en joc, perdrem la categoria. L’Esplugues ens espera a casa i hem de ser seriosos i valents. Fins que no expirem l’últim alè no ens rendirem. Agonitzem, però encara veiem per la finestra el camp de blat florit i el riu d’aigua fresca, on s’hi veu l’aigua amb les mans i s’hi olora la fulla de menta que hi creix a la vora . Només hem de llençar-nos-hi sense mirar enrere. No hi ha obstacles massa grans pels valents guerrers de  l’Agustí.
Visca l’Agustí, coi!!!

dimecres, 25 de febrer del 2015

Lliga catalana 2015, ronda 5, filiales.

Crónicas desde la cama.




Transcripciones desde el wasapp del grupo, domingo 22 febrero de 2015.

8.27 Ferrán: Com que el presi estarà dormint... Sort equips!!!
8.31 Ivanchuk: Igualmente!
8.34 Laparra: Go Agustí.
8.42 Davixuela: Varios iconos calavera.
8.45 Ivanchuk: Muerte y destrusión (iconos forzudos)
8.47 Davixuela: Hora 9:30 no?. Dolor de tarro nivel estratosfera.
9.01 Cabini: Tómate un optalidón.
9.02 Davixuela: Vols dir... yo no se donde esta pz sortidor...puedo jugar en el A?
9.03 Davixuela: A picalquers llego fácil.
9.07 Ivanchuk: Vente al C
9.08 Ivanchuk: Mu bonico to.
9.56 Magneto desaparecido como Messi ayer.
12.18 Reaparecido Magneto regalando ajedrez. Incisivo, su fulgurante victoria abrió camino a las tb magníficas victorias de Rull y el principito. 1-3 resultado provisional.
12.19 Davixuela: match a punto de ganar. El B apuñala a domicilio, a lo Málaga.
12.20 Ivanchuk 3-0 iconos de lágrimas.
13.03 Ferran: Final B 1.5 - 4.5.
13.03 Ivanchuk: Felicidades muchachos!
14.41: Senao: I el A??
15.25 Ferrán: Derrota 4.5 - 5.5



dimarts, 24 de febrer del 2015

Lliga catalana 2015 ronda 5, cronicas autorizadas, per Gabriel Beaskoa.

Amb la mel als llavis



El barri del Raval a les 9 del matí d’un diumenge és un paisatge adormit. Els carrers són plens de lleganyes i la gent camina lentament. Fa poques hores que la festa s’ha acabat i tot es recull com si fos una discoteca on hi entren els primers raigs de sol. Però és llavors quan tot comença. Arribes al club i t’hi esperen alguns rivals matiners. L’equip encara no està complet, les peces s’estan posant. Els ulls de l’Agustí miren fixament el tauler. Hem de guanyar. No ens podem permetre més errors. El diumenge teníem empenta, decisió i por, tot alhora. Diumenge érem tots la mateixa partida i la mateixa voluntat.


El Tejada va tornar. La majoria de les peces del seu exèrcit s’abraonaven, ja a les 10, contra l’enroc enemic. Encara podia passar de tot, però la idea que les victòries tornessin al seu marcador ens animava a tots.
Era el dia de les Benoni. Es podia veure en tres taulers, entre ells el capità, que la juga sempre que pot. Semblàvem decidits, però el Carrey perdia un peó ben aviat i el Toni divagava perillosament. Els primers taulers sosteníem la posició, amb tranquil·litat, provant de no deixar-nos dur massa per l’Elo aparentment inferior dels nostres rivals. No sabria dir quina era la moral llavors, perquè el Quim va fer taules el primer i la pissarra no es movia. I quan va perdre el Toni, superat per una Caro-Kahn, ens temíem el pitjor, però ràpidament el Tejada va fer un cop de puny sobre la taula, i es va apuntar la seva primera victòria.

La lluita era intensa a la majoria de taulers. El Ramón no ho veia clar i el Carrey no aconseguia compensar l’error de l’obertura. Per altra banda, el Cabini, també havia comès una imprecisió i començava a davallar ràpidament. Altre cop, a mig matí, vàrem patir un cop difícil de pair. Les dues partides que estaven pitjor es van confirmar com a derrotes i els de Sant Martí es posaven dos punts davant al marcador. El Llosso va fer taules, sense que res canviés, i només quedàvem quatre taulers. Una petita llum es va obrir quan el Severri va doblegar la seva rival, que havia arriscat massa amb una entrega. El nostre mestre va saber convertir l’error amb elegància: 2,5 a 3,5. Semblava difícil, ja que la meva partida arribava a un final de torres en què jo estava un pèl pitjor i el Pérez tenia un final terriblement igualat. El Ramón, al fons de la sala, tenia peó de menys i no semblava tenir cap contra-joc. Per desgràcia, jo no vaig poder forçar res i vaig haver de signar les taules. Però en aquell moment el Pérez va començar a empènyer. D’on no semblava haver-hi res en va treure unes clares opcions de victòria. Va aconseguir guanyar un peó en un final molt difícil d’avaluar i els ulls ens van començar a brillar. Si el Pérez guanyava i el Ramón, que es defensava a la perfecció, no perdia, empataríem el matx. La remor va créixer per la sala, es comentava que teníem opcions. El rival del Ramón forçava més del compte i les opcions de guanyar el matx es feien patents, però, de sobte, el que semblava una victòria clara del nostre primer tauler, es va convertir en un camí sense sortida. El capità anava boig dient al Ramón que fes taules i després que no les fes, però el pobre jugador, que ja tenia prou feines per lluitar contra els destrets de temps, va demanar les taules quan estava ja millor, i el Pérez, tot i tenir el seu rival defensant-se més de 100 jugades no va aconseguir res.


La realitat ens va caure a sobre. Derrota per la mínima i la sensació que, per enèsima vegada, la sort no ens acompanya. Que haguem perdut els tres darrers matxs per la mínima ens diu que podem guanyar, que els altres equips no són superiors, però necessitem revifar-nos i creure’ns que ho podem aconseguir.
Sort que la jornada va acabar amb una festa on hi vàrem celebrar aniversaris i el retorn del Magneto, que va fer sentir la seva alegria a tots els jugadors desanimats del primer equip. I això és el que compta, que tots som un equip i juguem per passar-ho bé.
Ens queden quatre rondes. Primer ve el líder del grup, l’Aragonés, que la setmana que ve trobarà uns guerrers tocats, però amb ganes de mossegar. No es descarta la sorpresa, i la presència l’any que ve a Preferent no està perduda. A l’Agustí no ens rendim, a l’Agustí tenim força i talent de sobres per conservar la categoria i contradir els més escèptics. Deixem de pensar en si eren taules o es guanyava i pensem que guanyarem.

Visca l’Agustí!

dimarts, 17 de febrer del 2015

Lliga Catalana 2015, Los filiales ronda 4.

Una torre muy negra.


Recuerdo en mis principios ajedrecísticos, alla por los finales de los 70 y principios de los 80, haber jugado varias rondas del "Obert de Barcelona" en el local de la calle Valencia y de recibir severos correctivos por parte de jugadores del Torrenegra por entonces un club histórico y de prestigio.
En la cuarta ronda hemos competido con el equipo B ante ellos y casi les damos un susto. "Los tiempos estan cambiando" que decía aquel aburrido cantautor neoyorquino.
Agradezco la amabilidad de su impaciencia por entrar los resultados, supongo que tras tiempos convulsos gusta verse al frente de la clasificación, pero no era necesario. El reglamento permite comunicar actas antes de las 24 h del domingo y eran las 22 h cuando iba a reflejar la de este encuentro.

Respecto al juego: Victoria de Jordi Cantan, "on fire" y pichichi de todos los equipos del Agustí, así nos va..., y otras dos derrotas de los feriantes Mario y Miranda. Este último, otro que quiere acogerse al precedente Cabot. 

Con el 1-2 hubo lucha hasta las dos de la tarde con derrota final del algo oxidado Ferrán, regalo aceptado de Morales, "me he equivocado", (y todos...) y un  Rull que apurado de tiempo no supo resolver su peón pasado central.


Una sólida Cadena



Todos conocemos i aceptamos las vicisitudes de los filiales y su supeditación a los equipos superiores y no solo no me quejo, sino que reclamo una comprensión más emotiva en el conjunto de la Lliga Catalana. Se trata de que juguemos y participemos todos. Avisé el viernes por la tarde al equipo de La Cadena la imposibilidad de cubrir el equipo C al completo y siento que madrugaran cuatro y jugaran solo dos.

Buen rollo ante todo,  Laparra casi puntua en seria partida y buen empate del canterano Iván Navarro.


Por la tarde: el fútbol televisado, los post-mortem, el ¡ay ay ay! que bajamos, esperando la vuelta de Magneto la semana próxima como revulsivo general y este video-perla de nuestro número 1: Pérez Otero desmelenado en el análisis.
No hubo heridos.


La pizarra. ronda 4


dilluns, 16 de febrer del 2015

Lliga catalana ronda 4: croniques autoritzadas, per Gabriel Beaskoa.

No s’han cagat.

El laberint de Mira-sol és la primera prova a què s’han d’afrontar el valerosos equips que juguin contra el Sant Cugat. Un seguit d’illes de cases i parcs sense alteracions que enreden el sentit de l’orientació i que només un GPS amb condicions, com el del Ramon, aconsegueix desxifrar. Després d’una volta a les rocoses de Collserola vàrem poder fer el cafetó de reanimació a “La ponderosa”, l’únic bar potser a un quilòmetre a la rodona. Per si el nom no recordava prou a la deessa de la justícia, davant s’hi erigia la parròquia de Sant Joan, a qui algun jugador s’hi hauria de consagrar durant la dura batalla contra els vallesans. Quan faltaven 5 minuts per començar, la resta de l’equip arribava marejat de fer tantes voltes.

El matx semblava equilibrat, a priori, i tot va començar amb normalitat. El primer en puntuar va ser el Carrey, que no va voler arriscar més del compte i va signar les taules amb el seu amable rival. No hi havia cap partida perduda ni cap guanyada, però tant jo com el Pérez començàvem a estar un pèl estrets per culpa de l’espai-temps. Unes imprecisions em van encomanar a la verge i la defensa, i les vaig veure magres una bona estona, no debades, jugava amb Déu (Federico Dios, pels amics). La victòria era cabdal per a les nostres aspiracions a la permanència. El Fèlix i el Ramón ens infonien esperança amb les seves respectives posicions, però l’Ayza i el Quim ens recordaven que no seria tan fàcil. El Cabini feia país amb la seva catalana i gaudia d’avantatge, i el seu rival no semblava ruboritzar-se d’avançar i retirar la mateixa peça, a l’espera d’una decisió dràstica del capità. El Tejada, altre cop, nedava en una posició dubtosa, però trobava recursos sui generis que aconseguien desesperar el seu rival. Al meu costat, el mestre Severri no patia contra el local Rios Torondell. Tenia una d’aquelles posicions”d’anar-fent” que tant li agraden.

Després de patir una bona estona, la meva defensa va obtenir els fruits desitjats i vaig aconseguir neutralitzar un atac que semblava definitiu. Jugar amb blanques i defensar-se sembla trist, però és el que té fotre la pota a l’obertura: voler conservar la parella d’alfils  i acabar solter i lligant amb la Martirio. Em vaig aixecar alleujat només per veure un enroc destrossat al tauler de l’Ayza, que notava altre cop l’alè moribund del seu rei i només deixava passar el temps, potser pensant com l’hi havia caigut tot al damunt. Minuts després, jo signava taules amb Déu i me n’anava al bar per l’anàlisi post-quasimortem, però estàvem caminant pel passadís de sortida, quan un tifó en forma de primer tauler del Sant Cugat va sortir agitant les mans a l’aire i remugant amb violència. Llavors vaig saber que, sense saber com, el Pérez havia guanyat. El cronista no pot explicar com va succeir tot, ja que gaudia del repòs del guerrer amb una poció d’ordi fermentat preparada per la deessa Demèter a “La ponderosa”, i quan va tornar, es va trobar les cares llargues de tot l’equip.

“Hem perdut”, va dir el Fèlix, i després m’ho van explicar tot. El Severri havia llençat la partida en una sola jugada, la única que no havia format part del seu pla genial. Les orelles de burro se les posava ell mateix per decisió pròpia, però el Ramón les reclamava després de desaprofitar una posició aclaparadora que no va saber com guanyar. Les taules no el consolaven. El Quim no havia aconseguit imposar la iniciativa en un final amb peó de menys i l’Ayza completava el tercer rosco de l’equip. Un final amb dos peons de més, però amb els maleïts alfils de diferent colló i una sola columna de separació van confirmar les taules del capità. També el Tejada havia fet taules, però ell havia estat molt pitjor. Només el Fèlix, completant una gran actuació, i el Pérez, amb qualitat de menys però “activitat”,  havien aconseguit el punt. Dues victòries, tres derrotes i cinc taules. Derrota per la mínima i tots castigats a la Gàbia de troncs per tanoques.

 “La ponderosa”, altre cop, va ser el nostre consol. Els soldats necessiten tapes de bolets, lacón i seitons, no fos cas. Les cerveses es veien mig buides o mig plenes, depèn del bevedor. S’hi podia escoltar: “Si no guanyem la setmana que ve, malament”, però alguns una mica més feliços “Només hem perdut l’opció de pujar”, com el Fèlix, mantenien l’optimisme cegament. Les notícies de la derrota del B acabaven de minar la moral de l’equip, que no trigava a recuperar-se, perquè l’important és participar!
Però no fotem, ja es pot preparar el Sant Martí, perquè la setmana que ve mosseguem. Això ho aixequem, companys! Visca l’Agustí!